dijous, 4 de setembre de 2014

SOBRE ASSESSORS I PERSONAL DE CONFIANÇA


Crec que no sempre ha existit la figura de l'assessor a la Administració o almenys jo no la coneixia. No vull dir que tot un senyor ministre no en tingués un o més d'un; segurament que en tenia però per aquí no n'hi havia. Potser varen arribar amb les autonomies o un poc abans.
Allò que si que hi havia eren funcionaris sense cap funció però amb despatx i, en alguns casos, funcionaris sense despatx però que cobraven. Eren endollats i jo n'he conegut de les dues categories però no donaré noms. Una amiga meva em contà que quan va esser directora d'un centre de la perifèria de Palma va comprovar que figurava en plantilla un mestre que no era al centre ni els companys els coneixien. Va anar a Inspecció i li digueren "No! Aquest mestre no vindrà, oblida't d'ell! Després d'insistir molt, n'enviaren un diferent.
Ara potser no existeixen aquests casos però són molt normals els assessors i el personal de confiança que, a la vegada, poden ser funcionaris o no. Si no són funcionaris el seu sou és més alt. Uns, pocs, estan en el gabinet a les ordres del que mana i li fan els discursos, les gestions, els informes i les respostes parlamentàries. Altres, són docents que gestionen àrees o programes que haurien d'estar a càrrec de funcionaris però com que, en general, els que manen sovint no confien en els funcionaris de carrera, posen persones conegudes de més confiança. La Conselleria d'Educació és puntera en posar assessories. Segurament fan les gestions més  atractives i eficients. A la majoria d'assessors els agrada tant que mai ho deixarien. Però també tenen la seva part negativa.
La part dolenta del tema és que quan ets de confiança d'un, el nou que comença et té desconfiança. És un procés natural que falla poques vegades. Quan canvia el cap canvia la cola. El polític que arriba a dalt, per naturalesa, vol canviar a tothom encara que siguin del mateix partit. És una constant.
Quan el pres Matas va governar per primera vegada va dir als seus assessors que volia treure tots els inspectors d'educació. Els assessors es miraren i el més atrevit li va dir "no ho podem fer a n'això President, són funcionaris". Potser aleshores no hi havia cap inspector accidental.
També hi ha hagut assessors que han sabut navegar de tal manera que fos qui fos qui governava sempre suraven. Fins i tots hi ha hagut casos de simbiosi (no sé si es pot dir així?) entre dos funcionaris de partits diferents. El seu pacte era "si governen els teus tu has d'aconseguir que jo em quedi" i a l'inrevés. Va funcionar vàries legislatures.
Però en totes les etapes passades el tema dels canvis d'assessories per canvi de govern sempre s'havia fer amb cura i una certa elegància i era admesa per tothom com una normalitat democràtica.
Ara no. Actualment els que comanden actuen amb molta prepotència i grolleria. Així es va fer amb els inspectors accidentals que acomiadaren a l'inici d'aquesta legislatura. I amb grosseria s'ha fet abans i ara només fa una setmana amb els assessors dels CEP.
El cas del CEP de Menorca potser arriba a la prevaricació. Amb això, els que manen potser volen demostrar fins on arriba el seu poder: obrin expedients sense causa, canvien els assessors quan volen, dicten normes injustes,.... És el poder de la majoria absoluta. I els assessors són els que fan la feina bruta i si no, sense cap mirament, tornen a la seva plaça.
Si observam amb un poc més de detall el cas del CEP de Menorca veurem que tota l'actuació ha estat molt premeditada. Tot està escrit a la convocatòria que permet fer allò que han fet. Tots el assessors del CEP van passant mentre la valoració era objectiva. Ara bé, en la fase de selecció, on es feia la valoració del projecte i l'entrevista, no arribaren al mínim. Eren antic membres del CEP i  no varen saber fer ni defensar un projecte de CEP? En realitat tot estava preparat per a pegar-los la ganivetada perquè no els volien.

Cap comentari:

Publica un comentari