dissabte, 13 de setembre de 2014

CINC EDUCADORES MALLORQUINES


Tret de l'article de Antoni J. Colom Cañellas:


La renovació educativa també du nom de dona
 
"El coneixement que tenim d’elles és irregular, perquè, en general, l’estudi sobre les nostres mestres és encara primerenc, malgrat algunes monografies que ja tenim a l’abast; en aquesta ocasió les presentarem per ordre cronològic de naixement, de tal manera que les seves vides confirmen no sols els valors de les seves aportacions sinó que a la vegada es convertiran en figures de primera fila de gran part dels esdeveniments educatius de caire renovador del segle XX."



"1.- PAULA ANTONIA CAÑELLAS ALBA


Mestra emblemàtica de la nostra primera renovació, va néixer a Palma el 1874. Era filla de Bartomeu Cañellas, de Bunyola, i de Catalina Alba, de Mancor de la Vall. Estudià a l’Escola Normal de la congregació de monges de la Puresa de Maria, que aleshores era l’única que existia a les Illes, ja que no fou fins al 1913 que s’instal·là a casa nostra una Normal femenina ofi cial de l’Estat. Va demanar l’ingrés en aquest centre als 13 anys, i va aconseguir el títol de mestra el 1889. El 1895 va obtenir a Barcelona el títol de mestra superior. Aprovà les oposicions a mestra estatal el 1898, i el seu primer destí va ser l’escoleta de Son Sardina; quatre anys més tard, i també per oposició, aconseguí la plaça de mestra de pàrvuls a l’escola número 2 de Palma, ubicada al carrer de Sans.



La seva gran aportació és que fou la propulsora de les colònies escolars femenines, ja que va dirigir la primera experiència d’aquest tipus el 1904, tasca aquesta que continuaria fi ns al 1920..."



"2.- ROSA ESTARÁS VALERÍ

Nascuda a Buenos Aires, Argentina, el 1893, fi lla d’emigrants mallorquins, obtingué el títol de mestra a l’Escola Normal femenina de la Puresa, el darrer any en què restà oberta, o sia, el 19125. Fou becada, juntament amb Josefa Bauça, per l’Ajuntament de Palma, per tal d’assistir a la primera escola d’estiu que organitzava Rosa Sensat a la seva Escola del Bosc a Montjuïc, Barcelona, on s’assabentà del mètode Montessori, que després aplicaria per primera vegada a les Illes, a la seva escola de la barriada palmesana de Santa Catalina. Juntament amb Paula Cañellas, donà una de les conferències a l’acte pel qual s’inauguraria per part de l’Ajuntament de Palma l’Institut Superior de la Dona. Va contreure matrimoni amb Miquel Jaume Rosselló, nebot del diputat a les Corts de Madrid pel partit liberal Alexandre Rosselló. Fou mestra de la graduada de Llevant, on coincidí amb Francesc Rosselló –un dels nostres mestres freinetistes–, i era l’encarregada de la que s’anomenava “escola fröebeliana”, que era la secció de pàrvuls de l’esmentat centre escolar, on continuà aplicant el mètode Montessori..."



"3.- FRANCESCA CATANY MASCARÓ


Va néixer a Palma l’agost del 1894, filla de Baltasar, un fuster de Llucmajor, i d’Isabel, de Palma, que fou on visqué la família. Inicià els estudis de magisteri al centre de la Puresa, l’any 1909, i els acabà a l’Escola Normal femenina el 1913, any en què la Normal passà a mans de l’Estat; per tant, formà part de la primera promoció de mestres sortides de la nova escola. En aquest centre tengué com a professores Conxa Majano, Rosa Roig, Carmen Cascante i Mercedes Usúa.

El 1914 aconseguí el títol superior de magisteri amb premi extraordinari, de tal manera que el curs 1915-1916 fou auxiliar de la secció de lletres de la Normal de Palma. El 1918 aprovà les oposicions i aconseguí plaça a Algaida, on es quedà dos cursos, ja que el 1920 fou destinada a Sant Llorenç des Cardessar fi ns al 1925, en què es traslladà a Lloseta per deu anys. El seu següent destí fou l’escola de les Finestres Verdes, a prop de Son Ferriol. El curs en què s’havia iniciat la Guerra Civil fou mestra de l’escola de pàrvuls número 2, a l’actual carrer de Sans de Palma, si bé l’any següent retornà a la seva anterior escola. Fou també una de les mestres que més participaren en els plans de renovació de la nostra inspecció..."

"...Amb motiu de la Guerra Civil fou depurada, acusada de professar idees esquerranes, fer propaganda antireligiosa i ser amiga de destacats comunistes (¿) com l’assassinat inspector Fernando Leal. També fou acusada de pertànyer al partit radical socalista i, sobretot, d’haver fet coeducació a la seva escola de les Finestres Verdes, de tal manera que en el seu expedient consta el següent: “Ha adquirido, además, varios libros pornográficos para uso de los niños, entre ellos ‘Canciones infantiles’ recopiladas por María Rodrigo y Elenea Fortuny”. Com no podia ser d’altra forma, se li demanà la separació defi nitiva del magisteri; de tota manera, en recusar tots els càrrecs li convalidaren l’expulsió definitiva per un trasllat forçós dins les Balears i la inhabilitació permanent per accedir a càrrecs directius."



"4.- MARGARIDA BORDOY SANSÓ

Va néixer a Palma el setembre del 1903, en el si d’una família de classe mitjana; de fet, s’educà amb una tia seva –la tia Catalina– que era mestra i que quan fou destinada a Son Servera s’endugué la neboda per tal que anàs a la seva escola. Romangué en aquest poble del llevant mallorquí fi ns al 1914, any en què els seus pares entraren d’amos a la possessió de Son Garauet, a Llucmajor.

Després, seguí na Catalina al seu nou destí, a Felanitx, on acabà els estudis primaris. Molt possiblement aquest tracte diari durant tants anys amb la tia Catalina la impel·lí a estudiar magisteri. A la Normal femenina de Palma es trobà amb les professores formades a l’Escola Superior del Magisteri de Madrid, és a dir, Rosa Roig, Mercedes Usua, Concepción Majano, professora de pedagogia que li causà un gran impacte; gràcies a ella conegué Rousseau, Pestalozzi, Fröebel, Claparede… També Carmen Cascante, a la qual dedicà una sentida nota obituària a El Dia. De totes elles va extreure els principis bàsics de la seva pedagogia: el rebuig al llibre de text com a única font del saber, la necessitat de l’aprenentatge directe de les coses, donar autonomia personal a les alumnes, la creença en la bondat natural de l’infant, etc.

Tal fou l’impacte que li causà la Normal que li passà pel cap la idea d’anar a estudiar a Madrid a l’Escola Superior de Magisteri per arribar a ser, ella mateixa, professora de Normal; de tota manera, la despesa que implicava viure a la capital i la inseguretat d’aprovar l’examen d’ingrés s’imposaren sobre els seus primers desitjos. Així, doncs, la seva primera experiència professional foren cinc mesos com a mestra interina a l’Alqueria Blanca, al municipi de Santanyi. Aprovades les oposicions el 1927, fou destinada a l’escola de San Bartolomé de Pinarés, poblet d’Àvila, a la qual no renuncià, malgrat la distància, les despeses i les dificultats per venir a Mallorca a veure la família. La seva vocació estigué per damunt de tot, de tal manera que va fer allà una estada de més de dos anys, on per cert es trobà amb un ajuntament que li facilità tot el material didàctic que desitjà. A la fi , el 1930, retornaria a l’Illa com a mestra de Pòrtol, a Marratxi, on es casaria amb un mestre al qual ja ens hem referit, Francesc Rosselló Gil..."

"...No tengué cap tipus de problema el 1936, de tal manera que va continuar a la seva escola fins que el 1954 passà a l’escola de Santa Isabel, de la qual fou directora entre el 1956 i el 1962. A partir d’aquí, la seva vida professional va paral·lela a la del seu home, és a dir, al Col·legi Pare Vives, de Son Canals, fins que ho tancaren; després, al Vivero per un any, i fi nalment i de bell nou, a Santa Isabel, fins que es jubilà l’any 1973."



"5.- MARIA MAYOL I COLOM

Maria Mayol

La figura de Maria Mayol i Colom és un cas prou interessant en el si de la fenomenologia educativa de la nostra Illa, ja que en ella es coordina l’obra d’una intel·lectual, d’una feminista, d’una educadora i, en sobremanera, d’una dinamitzadora de la vida social i cultural; tot plegat representa un fenomen com a mínim diferent de qualsevol altre personatge de la nostra història educativa; a més, i per tot el que hem dit, Maria Mayol és protagonista i un clar exemple d’educadora no formal, malgrat que fos, per uns anys, professora d’institut. D’altra banda, se’ns presenta com una dona que s’integrà en els moviments socials del seu moment, ja que fou un element actiu, i des d’un principi, de l’Associació per la Cultura de Mallorca, i mantingué contacte amb el més avançat de la intel·lectualitat mallorquina; a la vegada, i com a consequència de tot el que hem dit, podem veure en ella una víctima més de la desfeta del 1936, i un exemple d’una vida activa i dinàmica truncada per l’exili.

Maria Mayol va néixer a Sóller el 1883, quan ja la família havia emigrat a França, on ben prest també es traslladà. Sabem que allà estudià Filologia Francesa a la Universitat de Bordeus, i que molt possiblement a causa de l’inici de la Primera Gran Guerra retornà a Sóller. De bell nou entre nosaltres, estudià a Palma el peritatge mercantil a l’Escola de Comerç, estudis que va concloure el 1921; a la vegada, inicià una carrera literària dins els postulats esteticistes de l’Escola Mallorquina, tot entrant en contacte amb els seus principals representants..."

"La seva obra cabdal fou la creació, el març del 1926, d’El Foment de Cultura de la Dona i la Biblioteca de cultura popular, que als anys trenta prestava uns 2.500 llibres anuals..."



ALGUNES EVIDÈNCIES GENERALS

Aquestes mínimes notes ens donen peu per evidenciar que gràcies a la dona a Mallorca es van fer possible com a mínim els següents aspectes, la importància dels quals crec que no ofereix cap dubte:

- protagonitzar en primera línia de qualitat tasques de formació tant en el sistema formal com en el no formal d’educació.

En conseqüència:

- desenvoluparen un treball de formació extraescolar que permeté arribar a àmbits més amplis que no sols l’escolar.

- coadjuvaren a gestionar l’estructura de formació professional més important de les Illes, és a dir, el Museu Pedagògic provincial. A més, gràcies a elles s’aconseguí:

- Instituir públicament el paper intel·lectual de la dona a la societat mallorquina, mitjançant la seva participació pública en discursos i inauguracions i formant part d’organismes culturals i polítics.

- Gaudir de càrrecs de confiança al costat de l’inspector en cap.

- Viatjar per Europa per tal d’assabentar-se dels darrers corrents pedagògics.

- Atendre de forma permanent la seva formació professional amb nous estudis i experiències.

- Fer possible el fet de les colònies escolars femenines, ja el 1904, i convertir aquesta pràctica en una realitat fi ns i tot en temps de la guerra (fi ns al 1938).

- Implicar les institucions oficials en aquest fet.

- Introduir i practicar el mètode Montessori per primera vegada a l’Illa en una data tan primerenca com el 1914.

- Fer intents de dur a terme la coeducació, en temps de la República.

-Desenvolupar, a partir de la dècada dels anys deu, la pràctica educativa d’una escola d’elit, com la ILE, a les escoletes de Mallorca, practicant aleshores les excursions i sortides escolars, l’ensenyament intuïtiu i pràctic, i l’activisme escolar, tot adaptant-se als interessos de les nines.

- Desenvolupar el sentit social i estètic de l’educació mitjançat la lectura i el teatre.

Com es veu, no sols protagonitzaren el moviment de renovació educativa a casa nostra, sinó que a la vegada foren capdavanteres en moltes de les seves manifestacions.

Finalment, cal dir que s’implicaren en la renovació educativa des de qualsevol punt del panorama ideològic del moment, des del catolicisme més fervent fins al socialisme, passant pel nacionalisme d’esquerres, la qual cosa va fer que el 1936 patissin la repressió igual que els seus companys mestres. En definitiva, no es pot estudiar la renovació educativa a Mallorca sense tenir present el paper desenvolupat per les nostres mestres, puix que varen protagonitzar aportacions que sense el seu concurs possiblement s’haguessin conegut molt més tard."

Cap comentari:

Publica un comentari