MIQUEL PORCEL I RIERA

Miquel Porcel (Manacor 1869 - Barcelona 1933) fou un personatge molt actiu i un important impulsor del moviment de renovació pedagògica de les Illes Balears. Va néixer a Manacor el 28 de juny de 1869 en un context de grans canvis i de renovació pedagògica. Fou alumne de l’Institut Balear, creat el 1836. Aquest fou el centre d’educació de la burgesia liberal mallorquina. Porcel va estudiar Magisteri a l’Escola Normal de Palma de 1886 a 1888. Impartí classes de Francès, Geografia i Història a batxillerat entre 1887 i 1892. El 1890 aprovà les assignatures de grau superior de Magisteri a València. Posteriorment, el 1891, aprovà les oposicions de regent de la Normal de Palma i ocupà el càrrec fins al 1932, quan es retirà de l’activitat docent. D’aquesta manera, entre 1893 i 1899 va impartir classes de lectura i escriptura a la Normal. Durant aquest període també prengué part activa a les conferències que la Inspecció organitzava per als mestres.

El nostre emblemàtic personatge va ocupar la càtedra de Cal·ligrafia a l’Institut Balear fins que aquesta s’ocupà per oposició. Per altra banda, seguint la tradició institucionalista, el 1892 crea una caixa d’estalvis a la seva escola. També va participar nombroses vegades en la redacció d’El Magisterio Balear, publicació de l’Associació de Mestres de les Illes, de la qual Porcel fou president.

Va rebre una beca de la Diputació Balear per estudiar la tècnica de Slodj o treballs manuals de fusta a Näas (Suècia), així fou com s’introduí a Espanya aquest mètode innovador procedent d’Europa, que concep el treball manual com un mitjà per a l’educació. A més, Porcel va aprofitar aquest viatge per visitar escoles i centres pedagògics d’interès a França, Bèlgica, Alemanya i Dinamarca. Anys després, el 1897, realitzà un altre viatge a les escoles més innovadores de França, Suïssa i Itàlia.

.

El viaje pedagógico realizado por Miguel Porcel y Riera a Nääs (Suecia)

 .

Cal assenyalar que el 1887 apareixen les primeres colònies escolars a Espanya de la mà de Bartolomé Cossío. Aquestes colònies són un mètode extraescolar no institucionalitzat que relaciona pedagogia i higiene. El seu objectiu és demostrar la relació que hi ha entre els aspectes físics i psíquics en l’ésser humà, és a dir, volen demostrar que millorant les condicions físiques i higièniques dels alumnes també es produeix una millora mental d’aquests. Aquestes colònies volen formar un nou sistema de vida i un canvi del concepte d’escola.

En el cas de les Illes Balears, la primera colònia escolar va ser al Port de Sóller (concretament a Santa Catalina, 1893-1894), l’organitzà la Diputació, era a càrrec d’Alexandre Rosselló, i la dirigia Porcel, ja que, en aquell moment, era director de l’Escola Annexa de Magisteri, on els alumnes de Magisteri fan pràctiques.

Un altre tema relacionat amb el nostre personatge és la graduació de l’ensenyament; hem de tenir present que la primera escola que va graduar els ensenyaments fou l’Escola Mercantil d’Alexandre Rosselló i la segona fou, el 1897, l’Escola de Pràctiques de la Normal de Palma, que gestionava Miquel Porcel. Aquest sistema didàctic consisteix a organitzar els continguts en funció de l’edat dels alumnes, també es coneix com el mètode cíclic. 

Porcel no fou el primer a introduir aquest mètode a les Balears, però sí el primer a escriure sobre el tema. El 1895 va publicar tots els programes i continguts del sistema educatiu seguint aquest model cíclic de la graduació. El sistema educatiu s’organitzava en quatre cicles: preparatori (dos anys), elemental (dos anys), mitjà (dos anys) i superior (un any); això suposa un total de set cursos. Cada assignatura constava de tres lliçons setmanals, i tenien quaranta temes. Es dedicava la meitat del curs a explicar el temari, i l’altra meitat a repassar-lo. Tota l’escola veia cada dia els mateixos temes, només canviava la profunditat amb què es tractaven els continguts. Destacam que aquest autor denunciava la necessitat d’impulsar el que ell anomenava «certificado de instrucción suficiente», que posteriorment es durà a terme i s’anomenarà certificat d’estudis.

Pel que fa a la llengua, Porcel defensava la importància d’introduir els llibres en català a l’escola, per així poder aprendre millor el castellà, com a mínim als pobles i sempre que els mestres fossin mallorquins. De fet, en el dia a dia, quan els mestres eren mallorquins, es parlava en català, ja que tant alumnes com mestres entenien millor aquesta llengua i s’hi expressaven més bé. Tots els llibres de text estaven escrits en castellà, la qual cosa dificultava l’ensenyament, ja que els alumnes s’havien d’expressar en una llengua que no era la seva. Per això Porcel va proposar l’ús de llibres de text en català, pensava que l’aprenentatge del castellà només seria possible des del català i amb l’ajuda del mètode intuïtiu (aprenentatge de vocabulari mitjançant objectes). Fou partidari de les tesis regionalistes. 

En conclusió, el nostre personatge és l’encarregat de dur a la pràctica dues de les grans aportacions de la pedagogia renovadora: l’activisme escolar, mitjançant els treballs manuals, i l’higienisme, gràcies a les colònies escolars, a més de potenciar l’ús del català com a llengua de l’ensenyament, ja que pretenia aconseguir una escola bilingüe.

A continuació trobaràs algunes de les obres més destacades d’aquest personatge:

• PORCEL, M. (1895). Curso completo de enseñanza primaria con arreglo al método cíclico. Palma: Impr. B. Rotger. 
• PORCEL, M. (1928). Ejercicios para el cálculo mental. Grado elemental. Libro del maestro. Palma: Ed. Porcel.
• PORCEL, M. (1890). Gramática Castellana. Grado medio. Palma: Impr. Tous.
• PORCEL, M. (1925). Lectura y lenguaje. Vida Infantil. Grado Preparatorio. Palma: Impr. Porcel
• PORCEL, M. (1929). Vocabulario mallorquín-español. Palma: Impr. Porcel
• PORCEL, M. (1915). Los trabajos manuales en la escuela primaria. Palma: Impr. Tipográfica Provincial.
• PORCEL, M. (1901). Diario de una colonia escolar en Baleares. Palma: Impr. B. Rotger.

Font:
COLOM, A. (1984) «D. Miquel Porcel Riera i els inicis de l’activisme escolar a Mallorca». Palma: Centre d'Estudis Socialistes Gabriel Alomar. 
GARCERÁN, R. «La herencia institucionalista y la enseñanza activa en Mallorca. La labor de: Miquel Porcel i Riera, Rufino Carpena Montesinos, Joan Montserrat i Parets y Melchor Daviu i Matas». Educació i Cultura. Revista Mallorquina de Pedagogia. Palma, núm. 18, pàg. 53-75
PAYERAS, P.  (1988) «El viaje pedagógico realizado por Miguel Porcel y Riera a Nääs (Suecia): los inicios de la renovación educativa en las Baleares».