OBJECTIU ACONSEGUIT

Hem aconseguit arribar a 3700 € molt per damunt els 3000 € fitxats com a objectiu per a fer la publicació del llibre. Gràcies a tots aquells que heu contribuït a l'èxit. 

COL·LECCIÓ DE MAPES ANTICS

 

MOSTRA DE MATERIAL ESCOLAR DE LA II REPÚBLICA

Els Amics de les escoles hem exposat una sèrie de materials escolars dels temps de la II República en el Museu de sa Jugueta.

Aquesta activitat forma part del projecte de publicar el llibre: "Les escoles de les Illes Balears en temps de la II República"


A l'exposició trobareu objectes simbòlics com un escut que es posava a l'entrada de les escoles que havia construït el govern republicà.

 

També hi ha l'al·legoria  republicana que es posava a les aules.

         A  la paret, sobre l'estanteria penja el mapa d'Espanya.

Entre els llibres destaquen

Constitució del 31

Lecturas ciutadanas (República)

El niño republicano.

El evangelio republicano

Carnet d'un mestre (república

Nónima d'un mestre.

Enciclopèdies i llibres escolar de l'època,

Documents: actes d'una escola del 31, pressupost escolar 1931

Vista general

 Diferents llibres escolars

 Llibres dels temps de la República

Joguines i objectes per infants

Els autors del projecte us convidam a visitar l'exposició que és gratuïta.

AULA, INSTRUMENTS I MATERIALS ESCOLARS

Un aula de batxillerat amb alguns dels materials que es podien utilitzar a princicis del segle XX.

 

 

Tinter de vidre i ploma

   Capsa de tinters i ploins        

 Sistema intuitiu d'ensenyament de lecto-escriptura

 Àbac

 Esfera del Sistema Solar

 Sol, Lluna i Terra

 Esfera amb la Terra en el centre

 Esfera de les constel·lacions

 Mapa d'indústria i mineria d'Espanya

 

Mapa polític d'Espanya

Mapa de conceptes geogràfics

L'EDUCACIÓ EN TEMPS DE LA II REPÚBLICA

"Tu saps molt poc de mi. ... 

Fa poc temps que he tornat de l'exili. He viscut 20 anys a un país d'Amèrica del Sud. M'haurien assassinat si no hagués partit o m'haurien tancat a la presó fins que m'hi hagués podrit. He tornat perquè m'ofegava d'enyorament, tot i que allí tenc enterrada la meva mare que volgué partir amb mi." (G. Janer Manila ho conta a "L'Escola en la Memòria"). 

 

La Segona República va lluitar per esvair l'estat deplorable de l'educació en el nostre país. 

Les taxes d'analfabetisme eren superiors al 50 % i aquesta prioritat va ser la principal. 

Al mateix temps volgueren implantar una escola general única, coeducativa i laica, que utilitzés mètodes de la pedagogia moderna. 

 

Implantaren un nou pla d'estudis de magisteri, anomenat "Pla Professional" que consistia en un accés a partir del batxillerat de set anys, tres cursos d'estudis basats en la pedagogia i la didàctica i un curs de pràctiques.

La construcció de nous edificis escolars fou un altre repte republicà. Encara que principalment feren escoles d'ensenyament primari també realitzaren alguns instituts com els d'Inca i Felanitx. Els plans d'estendre les escoles per tots els indrets de les nostres illes va iniciar-se el mateix any 1931. Es construïren escoles a Palma i a diferents pobles de totes les illes.

 Les colònies escolars s'incrementaren i possibilitaren que nins i nenes gaudissin durant l'estiu d'un mes a llocs al costat del mar on recobrar la salut necessària.

Tot aquest projecte va esdevenir somni perquè una gran explosió va ocórrer l'any 1936. Les escoles es convertiren en casernes i els mestres republicans foren empresonats o assassinats. 

Vegeu "Les escoles de les Illes en temps de la II República"  

PUNTS CLAU PER UN PACTE EDUCATIU A LES ILLES BALEARS

1.- Tothom desitjaria un gran pacte educatiu entre els partits polítics a nivell d’estat espanyol que fins ara no ha estat possible. Conseqüència d’això, cada vegada que hi ha hagut un canvi de govern s’ha fet una nova llei d’educació.

2.- Aquest entremaliat de lleis superposades ha provocat una situació d’inseguretat normativa per excés.

3.- En el marc de l’actual model de descentralització competencial, i amb el propòsit de trobar fórmules d’enteniment en matèria educativa que possibilitin una estabilitat al sistema educatiu, han sorgit fòrums de debat i consens que han aproximat postures i, fins i tot, pretenen aconseguir un document que serveixi per a signar un Pacte Educatiu per les Illes.

4.- La finalitat principal d’un Pacte Social per l’Educació ha de ser millorar l'educació.

5.- Això passa perquè arribi a ser considerada una prioritat absoluta en els objectius del Govern i s’hi destinin el mitjans necessaris per aconseguir trobar solucions efectives als diferents dèficits que pateix actualment.

6.- Els problemes a l’ensenyament ja els coneixem, ara cal cercar les solucions entre tots.

7.- El pacte no arribarà a bon port si exigim als demés sense posar res de la nostra part.

8.- Un pacte com aquest ha de posar la prioritat en els objectius generals i no en els interessos sectorials.

9.- El consens ha de presidir el debat i la voluntat de trobar punts de coincidència ha d’assenyalar el camí. En quines coses estam d’acord? En quines coses volem millorar tots?

10.- Un pacte educatiu ha de ser un pacte de mínims si volem que sigui consensual per totes les forces socials i polítiques.

Pere J. Carrió Villalonga, pedagog

PERSONATGES: JOAN BENEJAM VIVES

 
[Per accedir al projecte "Les escoles de les Illes Balears en temps de la II República" entra aquí]

Joan Benejam va néixer a Ciutadella el 27 de març de 1846. Era el fill gran del mariner Joan Benejam Mesquida i de Maria Vives Pou.

Va anar, fins als setze anys, al col·legi públic que hi havia a les dependències municipals del claustre del Socors, on hi havia també el Seminari. Va tenir com a mestre Josep Moll.

L'any 1862 marxà a Barcelona per estudiar Magisteri, gràcies a l'ajut econòmic de dues ties seves. Un cop allà, visqué a casa de Nicolau Flores Maurant, un progressista amic i parent del seu pare.

Va treure el títol de Mestre l'any 1866.

Com a mestre, va treballar a Blanes (el Maresme, Barcelona), però l'any 1869 els seus pares el varen cridar perquè a Ciutadella havia quedat vacant la plaça de mestre.

Quan va tornar a Ciutadella no va treure el concurs per ocupar la plaça de mestre de l'Escola Pública del Seminari, i l'any 1869 va fundar l'Escuela Ciudadelana, una escola privada.

L'any 1873 va treure la plaça de mestre de l'escola pública.

Va exercir de mestre i, a part de dirigir la seva escola, va atendre l'escola d'adults. Va fer nombrosos viatges per assistir a congressos o per fer conferències.

Va dedicar la seva vida a múltiples activitats (pedagogia, premsa, llengua i literatura) encaminades a instruir la gent del país. Va elaborar molt de material pedagògic, va promoure revistes i publicacions, elaborà un Vocabulario menorquín-castellano (1885), etc. Per aquest motiu, l'extensió de la seva labor contrasta amb la brevetat de la seva obra pròpiament literària, que se circumscriu al cercle exclusivament local i s'emmarca en el corrent costumista.

L'any 1912 marxà a Cuba, a l'Havana, on tenia dos fills, però enyorava Ciutadella i l'any 1914 hi va tornar.

Va ser regidor de l'Ajuntament de Ciutadella des de 1917 fins que es va morir, l'any 1922.

Aportació bibliogràfica de joan benejam sobre educació

• La alegría de la escuela (1899). Imprenta y Librería de S. Fábregues. Ciutadella.
• REVISTES EDITADES PER JOAN BENEJAM I PUBLICADES PER LA IMPREMTA I LLIBRERIA DE S. FÀBREGUES DE CIUTADELLA
• La Enseñanza Racional (juliol de 1888)
• El Buen Amigo (gener de 1900 - desembre de 1904)
• La Escuela y el Hogar (octubre de 1906 - setembre de 1910)
• Alma de Maestro (gener de 1915 - desembre de 1916)
• Articles a la revista Magisterio Balear . Palma

Bibliografia d'interès sobre Joan Benejam

• VILAFRANCA MANGUAN, Isabel (2002) . Mestre Joan Benejam Vives: antologia d'un compromís pedagògic. Maó: Institut Menorquí d'Estudis.
• MONTILLA SALAS, Xavier. «Mestre Joan Benejam i Vives: 1846-1922». Revista de Menorca , núm. 87 (2006)
• COLOM CANYELLES, Antoni J. «Les idees pedagògiques de Joan Benejam a través dels seus escrits “mallorquins” (segle XIX)». Revista de Menorca (1996), pàg. 29-42.