RESPOSTA ALS CATALANS

Manifest del dia 10 de juny de 1936 pel qual els signants foren acusats de traïció i obligats a retractar-se públicament sota amenaça d'exili. Fou signat per 153 representants de la societat i cultura de Mallorca en resposta al "Missatge als mallorquins". Molts d'ells foren perseguits, empresonats i depurats:

"Signat per elements representatius de totes les disciplines  intel·lectuals, acaba d’ésser tramès als mallorquins un missatge, que és alhora d’agraïment per elevades aportacions espirituals rebudes, i una invitació a intensificar les actuacions conjuntes per un idea comú de cultura i per un envigoriment de les forces de cohesió moral, social i patriòtica, avui mes necessàries que mai en la vida dels pobles.

Ni la més elemental cortesia pot deixar incorrespost aquest reconeixement dels catalans d’avui a tot allò que l’escola mallorquina aportà a la renaixença literària catalana, des dels primers jocs Florals  restaurats; ni la sensibilitat col·lectiva més rudimentària pot esquivar la

meditació davant el fet viu d’una cultura catalana, arborada pels seus  capdavanters com un estendard de Futures victòries a la proa d’una nau de salvació, en mig de la depressió espiritual que travessa i amenaça el món de l’occident.

Per això, amb la nostra simple condició de mallorquins conscients, hereus i depositaris d’una tradició que ens emmotllà, i en la transmissió de la qual està el secret de la nostra subsistència com a poble, elevam aquí la  veu per contestar aquell missatge.

Amb la nostra resposta volem fer primer que res la triple afirmació d’una unitat de sang, de llengua i de cultura; afirmació de fidelitat a una pàtria natural que és, per damunt de tota política, la terra on és parlada la mateixa llengua nostra. L’afirmació que adreçam a la Catalunya immortal, la Catalunya de tots els catalans i de tots els temps, que s’estén del Rosselló a València, la del rei En Jaume i de Ramon Llull, la que ressorgí triomfant el dia que un mateix esperit començava d’agermanar, en els inicis d’una renaixença gloriosa, els primers vidents d’enllà i ença del mar, votats a la restauració de la nostra llengua.

Des que el rei En Jaume en 1229 conquistava Mallorca, la nostra illa ha seguit el seu camí per la història, coincident a voltes i d’altres divergent, unida o separada políticament de la Catalunya continental. No ens importa ara. Una realitat ha surat per damunt totes les altres, en tots els temps, a la nostra terra, i és la realitat única, incommovible, de la llengua viva. I amb aquesta realitat ens emparam avui per afirmar-nos a nosaltres mateixos, segurs de la força incoercible que l’idioma representa, i amb la qual fiam totes les esperances de durada com a col·lectivitat humana, arrelada en un solar comú i dotada d’un esperit i d’una fesomia pròpia.

L’afirmació d’una llengua és també l’afirmació d’una cultura. No creim equivocar-nos en assegurar inscrit l’esdevenidor cultural de Mallorca en l’òrbita de gravitació que la llengua li senyala. I en ratificar públicament l’adhesió a aquesta llengua i a la seva cultura, no entenem renunciar a cap de les característiques que han modelat al llarg dels segles la nostra fesomia popular, de la mateixa manera que han particularitzat la varietat  del parlar mallorquí dins la unitat inexpugnable de la llengua catalana. Som i serem fidels a una Mallorca que es vol afirmar profundament mallorquina i exaltar així la seva íntima i autèntica personalitat."

Davant el miracle vivent d’una cultura catalana que desplega als nostres ulls la seva carta de ciutadania en els centres de la cultura universal, no defugim de prendre posicions al seu redòs, amb tota la modèstia del nostre esforç. Aquesta adhesió, instintiva més que no reflexiva tal volta fins avui, hem de fer-la conscient, viva i estesa a tot el nostre poble. I així responem a la crida que ens és feta, disposts a col·laborar en tots aquells actes i projectes encaminats a consagrar la nostra germanor essencial i la nostra comuna esperança."

Llistat de signats 

Missatge als mallorquins