Va morir el 30 de
març de 1996. Es posà dins el llit i va dir "no faceu res que me'n
vaig"(tenia 94 anys). Això ho conta Bartomeu Rotger, inspector que va
conèixer a l'inspector Sunyer com a Cap d'Inspecció cap als anys 70. Diu Rotger
que una vegada morta la seva esposa Assumpció Ametlla Sempere i jubilat, se'n va anar a
viure a la Residència de "Sa Nostra" del carrer de General Riera de Palma.
Al principi,
Sunyer va mantenir una vida social molt activa i assistia a actes públics,
sempre elegant. A l'hivern vestit d'obscur, amb corbata i capell; a l'estiu,
vestia de blanc amb capell també blanc.
A mesura que es
feia major deixà d'assistir a actes i quasi no sortia de la Residència. Un dels
pocs visitants que tenia era Bartomeu Rotger que sovintejava les visites i el treia a fer
una volta.
 |
| Altres títols: Professor d'Educació Física |
La darrera
anècdota és que quan va morir tot el patrimoni personal cabia dins dues
maletes. Després hem sabut que una estava plena de llibres, fotografies i
documents: era la seva vida professional. L'altra contenia roba i un milió de
pessetes en bitllets.
Una cosa que
crida l'atenció és que no tenia hereus. La nota necrològica la va posar i pagar
la Germandat de Mestres Jubilats.
Mitjançant el
BOCAIB de 23 d'agost de 1997 ens assabentam que l'Estat es va fer càrrec de
tots el seus bens que potser es limitaven a un pis en el carrer d'Aragó.
Els llibres,
fotografies i documents van anar a parar a "Rastro Remar" (recollida
de mobles i objectes per llançar). La
majoria de material l'adquirí un antiquari de Palma. D'aquí al rastre van
passar pocs dies.
Bartomeu Rotger
diu que els llibres els va adquirir l'escriptor i professor Gabriel Janer. Part
de les fotografies i documents van arribar-me a través de l'Amic Eduardo
Connolly, mestre i llibreter de vell. Algunes d'aquestes fotografies i
documents serviran per a posar contingut a aquesta història.
El meu interès
també és perquè vaig conèixer a Miquel Sunyer quan ell era cap de la Inspecció.
L'any 1970 jo acabava magisteri i feia l'any de pràctiques en el CN Cecili
Metel de Palma (actual CEIP Aina Moll). El curs de pràctiques era molt important
perquè a més de jugar-te la carrera et permetia accedir als cos de funcionaris sense fer oposicions (accés directe). Era la primera promoció del
Pla de 1967 que es comparava amb el Pla Professional de la II República
precisament per aquest accés directe i perquè exigia tenir el batxillerat
superior. La Comissió Avaluadora estava formada per la directora de la Normal
Marisa Arnica, pel catedràtic de Física i Química Tomàs González i per
l'Inspector en Cap Miquel Sunyer Garrote.
Aquell matí havien anunciat la visita i els practicants estàvem un poc
nerviosos. A mitjan matí arribaren els tres i es repartiren pel centre a avaluar
per separat encara que cadascun hauria d'avaluar-nos a tots els practicants i després junts farien
tribunal. El primer que em va tocar fou l'inspector Sunyer. Jo havia de fer una
classe d'Educació Física i ell va voler assistir-hi. Pocs moments després d'haver
començat, ell em va dir: " Em permet que jo dirigeixi la sessió " i em va
demanar el xiulet. Em va comentar que ell havia estat mestre d'Educació
Física. Ara he sabut que si que ho era mestre d'Educació Física (vegeu el full de serveis adjunt) Tot va anar bé i al final vaig
acabar amb una bona nota el dia, el curs i la carrera amb èxit. No només de l'inspector Sunyer sinó de tot el
Tribunal. Per això mai he fet oposicions a mestre: vaig entrar directament a
l'escalafó.
Pere J. Carrió Villalonga
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada