diumenge, 3 d’agost de 2014

ELS ANYS FINALS DE L'INSPECTOR SUNYER



ELS DARRERS ANYS

Va morir el 30 de març de 1996. Es posà dins el llit i va dir "no faceu res que me'n vaig"(tenia 94 anys). Això ho conta Bartomeu Rotger, inspector que va conèixer a l'inspector Sunyer com a Cap d'Inspecció cap als anys 70. Diu Rotger que una vegada morta la seva esposa Assumpció Ametlla Sempere i jubilat, se'n va anar a viure a la Residència de "Sa Nostra" del carrer de  General Riera de Palma.
Al principi, Sunyer va mantenir una vida social molt activa i assistia a actes públics, sempre elegant. A l'hivern vestit d'obscur, amb corbata i capell; a l'estiu, vestia de blanc amb capell també blanc.
A mesura que es feia major deixà d'assistir a actes i quasi no sortia de la Residència. Un dels pocs visitants que tenia era Bartomeu Rotger que sovintejava les visites i el treia a fer una volta.
Altres títols: Professor d'Educació Física
La darrera anècdota és que quan va morir tot el patrimoni personal cabia dins dues maletes. Després hem sabut que una estava plena de llibres, fotografies i documents: era la seva vida professional. L'altra contenia roba i un milió de pessetes en bitllets.
Una cosa que crida l'atenció és que no tenia hereus. La nota necrològica la va posar i pagar la Germandat de Mestres Jubilats. 
Mitjançant el BOCAIB de 23 d'agost de 1997 ens assabentam que l'Estat es va fer càrrec de tots el seus bens que potser es limitaven a un pis en el carrer d'Aragó.
Els llibres, fotografies i documents van anar a parar a "Rastro Remar" (recollida de mobles i objectes  per llançar). La majoria de material l'adquirí un antiquari de Palma. D'aquí al rastre van passar pocs dies.
Bartomeu Rotger diu que els llibres els va adquirir l'escriptor i professor Gabriel Janer. Part de les fotografies i documents van arribar-me a través de l'Amic Eduardo Connolly, mestre i llibreter de vell. Algunes d'aquestes fotografies i documents serviran per a posar contingut a aquesta història.
El meu interès també és perquè vaig conèixer a Miquel Sunyer quan ell era cap de la Inspecció. L'any 1970 jo acabava magisteri i feia l'any de pràctiques en el CN Cecili Metel de Palma (actual CEIP Aina Moll). El curs de pràctiques era molt important perquè a més de jugar-te la carrera et permetia accedir als cos de funcionaris sense fer oposicions (accés directe). Era la primera promoció del Pla de 1967 que es comparava amb el Pla Professional de la II República precisament per aquest accés directe i perquè exigia tenir el batxillerat superior. La Comissió Avaluadora estava formada per la directora de la Normal Marisa Arnica, pel catedràtic de Física i Química Tomàs González i per l'Inspector en Cap Miquel Sunyer Garrote.  Aquell matí havien anunciat la visita i els practicants estàvem un poc nerviosos. A mitjan matí arribaren els tres i es repartiren pel centre a avaluar per separat encara que cadascun hauria d'avaluar-nos a tots els practicants i després junts farien tribunal. El primer que em va tocar fou l'inspector Sunyer. Jo havia de fer una classe d'Educació Física i ell va voler assistir-hi. Pocs moments després d'haver començat, ell em va dir: " Em permet que jo dirigeixi la sessió " i em va demanar el xiulet. Em va comentar que ell havia estat mestre d'Educació Física. Ara he sabut que si que ho era mestre d'Educació Física (vegeu el full de serveis adjunt) Tot va anar bé i al final vaig acabar amb una bona nota el dia, el curs i la carrera amb èxit. No només de l'inspector Sunyer sinó de tot el Tribunal. Per això mai he fet oposicions a mestre: vaig entrar directament a l'escalafó.
Pere J. Carrió Villalonga

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada