Ángela Eufemia Sempere Sanjuán Inspectora de Primera Ensenyança, republicana i d'esquerres
De
família de classe treballadora -son pare regentava un taller d’espardenyes-,
estudià a l’escola pública de Banyeres i treballà al taller familiar fins que,
als 18 anys ingressa en l’Escola Normal Femenina d’Alacant, on aprovaria la
revàlida de mestra de primera ensenyança superior el 1910, rebent la
qualificació d’excel·lent.
Es
trasllada a Madrid on exerceix de mestra interina en escoles públiques i dóna
classes privades, que li permeten matricular-se en la Secció de Ciències de
l’Escola Superior de Magisteri, formant part de la setena promoció (1915-1918).
Durant la seva estada a Madrid resideix, becada, en la institucionista "Residencia
de Señoritas", dirigida per María de Maeztu.
En
juliol de 1920 és nomenada inspectora a Palma, on desenvoluparà una fecunda
tasca pedagògica i feminista. Membre impulsora de la Secció Femenina de la
societat «Foment del Civisme», de la que formava part de la Junta directiva,
fou la responsable de la pàgina femenina de La Vanguardia Balear,
periòdic de Foment. A través de la societat impulsarà la creació de noves
escoles femenines i de centres educatius destinats a millorar l’educació de les
dones mitjançant conferències, classes de taquigrafia, de tall i confecció, de
formació primària per adultes… i, fins i tot, d’una guarderia per als fills de
les sòcies.
Durant
la dictadura primorriverista és traslladada forçosa a Tarragona, per l’Ordre
del 19 abril 1928, per la qual es decidia el canvi de destinació de 17 membres
del cos de la inspecció a altres províncies de l’Estat. Allà romandria fins que
és destinada a Múrcia (agost 1931) encara que va tornar a Tarragona en
comissió de serveis.
Ja en
juny de 1932 és destinada a la inspecció de València. Serà ací on desenvolupa
una àmplia tasca professional, dinamitzant els Centres de Col·laboració
Pedagògica del Racó d’Ademús i d’Alpuente-La Yesa (els Serrans), zones de la
seva responsabilitat. Participarà, així mateix, en la Setmana Pedagògica
d’Ontinyent (1934) desenvolupant el tema «La escuela y el hogar» i serà membre
del Tribunal 2 de cursets d’accés al Magisteri el 1936. Serà nomenada
inspectora en cap el 1936, càrrec que exercirà fins pràcticament el final de la
guerra.
Dona
compromesa professionalment, serà membre de la de la Casa del Mestre, on
exerciria un càrrec directiu a la seua primera Junta Directiva (1933) i
afiliada destacada a la Federació Valenciana de Treballadors de l’Ensenyament,
sindicat que la designarà, en representació seua, vocal en la Comissió
encarregada de la depuració dels mestres en juliol de 1936.
Políticament
evolucionarà d'Esquerra Republicana al Partit Comunista, i tindrà una activa
participació en actes antifeixistes.
Feminista
convençuda, va publicar un editorial a favor del sufragi femení en la premsa
mallorquina, en els anys 20, i va recomanar, com a cap de la inspecció,
implantar la coeducació en les escoles valencianes (1936).
Finalitzada
la guerra civil fou detinguda i empresonada en la Presó Nova de Santa Clara on
compartiria privació de llibertat amb Amparo Navarro i altres mestres. Sotmesa
a Consell de Guerra el 14 novembre 1939 fou condemnada a 20 anys i un dia de
presó major pel delicte d’auxili a la rebel·lió, pena que li seria commutada
per la de 6 anys i 1 dia. En presó romandria fins l’1 de setembre de 1944. Al
mateix temps fou sotmesa a procés de depuració per la Comissió Depuradora C, i,
acusada de pertànyer a societats teosòfiques i ser d’esquerres, fou sancionada
amb baixa definitiva en l’escalafó.
Una
vegada va sortir de la presó, exerciria la docència en l'Acadèmia Sempere, en
companyia d'altres familiars també sancionats. Seria readmesa al Magisteri el
24 de juny de 1964, poc abans de la seva jubilació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada