EL MOTÍ DEL 36 A BANYALBUFAR

L'any 1936 la plantilla de la Inspecció d'Ensenyament de les Illes Balears era completa. El cap era Joan Capó i els inspectors; Fernando Leal, Lluís M. Mestras, Miquel Suñer i Maria J. López. 

Casal de les Monges Agustines (C. Font, 6)

A l'inspector Miquel Suñer li va tocar anar al poble de Banyalbufar a comprovar si el col·legi de les Agustines complia amb les condicions necessàries i vet ací que es troba una part del poble amotinat. 

La història la conta molt bé el professor Jaume Albertí Picornell a la revista Ma'Jil (Banyalbufar) en recordança a la mort de l'inspector Suñer l'any 1996.

L'article de la revista Ma'Jil sobre el motí del 36 a Banyalbufar 

(Nota: L'article assenyala que Miquel Suñer havia estat mestre de Banyalbufar abans d'esser inspector però aquest destí no figura en el seu full de serveis)

Enllaços:

• Les instruccions als inspectors
• Mallorca, any 36

LA INSPECCIÓ L'ANY 1936

Com hem vist en el "post" anterior MALLORCA, ANY 36  la situació política i social de tot el país, després de les eleccions del febrer de 1936, fou molt complicada. El nou govern del Front Popular volgué impulsar algunes de les idees exposades a la Constitució de 1931 (vegeu articles 26, 48 i 49) i de manera especial les que defensaven el laïcisme de l'escola i enviaren aquesta circular de 28 de febrer de 1936:

Circular als Inspectors

Com podeu suposar en els petits pobles de les Illes Balears no esperaven els inspectors amb flors i violes.

Tot això va repercutir en allò que va passar després de les vacances del 36.

MALLORCA, ANY 1936

A Mallorca, després de les eleccions de febrer de1936, es vivia una situació de preparació de la guerra que va esclatar el 18 de juliol.

Aquesta introducció és necessària per entendre el desastre que venia.

He seleccionat aquest text perquè s'ajusta bastant a allò contaré després.

El text:
Mallorca36: una introducció

LES ESCOLES DE LLUCMAÇANES

Plànol

Llucmaçanes és un petit nucli urbà de Maó de 169 habitants. Antigament era un llogaret format per una vintena de cases típiques menorquines. Com que aquestes augmentaven dispersadament entre els camins de Maó, de Na Ferranda i d'Es Garrové, l'arquitecte Antoni Vila i Palmès, l'any 1889, dissenyà un plànol per alinear-les. Aquests carrers rectilinis mai van seguir-se i el nucli del poble sempre ha mantingut la fesomia camperola de les arquitectures rurals.

Església

Està envoltat de terres amb vinyes, i té, des de 1885, una església dedicada a Sant Gaietà, amb una plaça just al davant d'on se celebren les seves festes. La festa, dedicada a Sant Gaietà, se celebra el primer cap de setmana d'agost.

Escoles

 UNA ESCOLA QUE ÉS UN MUSEU

Any 1870

 

Devora l'església s'hi troben les antigues escoles que són de les més antigues de l'illa de Menorca. La placa del frontis indica l'any 1870.

Saló d'actes

Lámina Delmas

Les parets llueixen làmines Delmas de 1900 o abans.

Mapa

Però també hi ha mapes antics i altres objectes interessants.
L'escola actualment està tancada i és un centre social de les veíns.

TABLEAUX DELMAS A AMEIB (II)

Làmina Delmas (AMEIB)

Aquesta làmina Delmas és un dels objectes més valuosos de l'AMEIB. No sé si en tenen més però en el mercat una làmina Delmas té un gran valor.

La mateixa a Internet

Les làmines Delmas són de finals del segle XIX.
En les nostres visites a les escoles antigues trobàrem algunes làmines Delmas a una escola de Menorca.

ARXIU I MUSEU DE L'EDUCACIÓ (AMEIB)

DOS DELS OBJECTES MÉS INTERESSANTS DE L'AMEIB

1.- BANDERA ESPAÑOLA BICOLOR AMB L'ESCUT DE LA REPÚBLICA
Aquesta aberració segurament és resultat de l'estalvi. Les monges de Maria de la Salut tallaren la franja morada inferior i la substituiren per una roja igual que la superior pero no se n'adonaren que la franja central conservava el símbol republicà.
Aquest detall passà desapercebut per molts anys.

Bandera espanyola retocada

2.- PLACA REPUBLICANA
Aquesta placa es col·locava a l'entrada de les escoles com rètol d'un centre públic. Com podeu observar l'escut és el mateix de la bandera.

Placa republicana

L'EDUCACIÓ A INCA

Escola de Can Boqueta

A Inca l'ensenyament públic ha costat molt d'ésser introduït. No es tracta d'escoles unitàries de nins i nines que ja apareixen ressenyades l'any 1835: una de nins i una de nines. Ens referim a escoles públiques graduades o instituts de segon ensenyament. Per això haurem d'arribar a la II República i encara fou sols un somni que va durar dos anys. El tema ha estat prou estudiat però és poc conegut.

Edifici Escoles

El primer que hem de dir és que quasi cent anys després la situació continuava igual: l'any 1931 sols hi havia escoles unitàries de nins i de nines sense edifici propi. La causa: la forta oposició de la parròquia i de les ordres religioses que tenien els propis centres escolars (Germanes de la Caritat, Franciscanes, Frares de La Salle i Franciscans). També hi havia els centres privats no religiosos: L'Acadèmia de Miquel Riutort, el Col·legi Santa Maria la major i el Col·legi Santo Tomàs de Aquino.

Escola de Tirasset

Això no obstant, Inca va comptar amb homes i dones combatius que volien prestigiar l'educació com fou l'impressor Miquel Duran que en els anys en que fou regidor va intentar crear escoles públiques dignes.

El curs 1921-1922 hi havia 800 nins i nines d'entre 6 i 12 anys però d'aquests només la meitat estaven escolaritzats. L'any 1929 es va crear l'Escola d'Arts i Oficis, 

Però l'escenari es va convulsionar a partir de 1931. Es crearen les escoles de Can Boqueta i de Tirasset i un Institut elemental al Convent de santo Domingo. Les bones intencions quedaren truncades amb la guerra civil de 1936.

 

100 anys d'Educació a Inca per G.Janer Manila

Destacat a Vilaweb

El nostre primer projecte fou destacat com un dels millors de Verkama de l'any 2013
http://www.vilaweb.cat/verkami

Això encara ens anima més a seguir treballant en el Projecte II:
"Les Escoles de les Illes Balears en temps de la II República".

Projecte II

Després de l'èxit del primer llibre fet per Amics de les Escoles "Les Escoles de Palma en temps de la II República" vàrem anunciar que faríem un segon llibre sobre el mateix tema però on intentaríem aportar informació de les escoles de totes les Illes Balears. Feta la recollida de documentació i una vegada que hem recorregut tot el territori fent fotografies de l'estat de la qüestió heu elaborat el material base per a la publicació del llibre "Les Escoles de les Illes Balears del temps de la II República".