Tret de l'article de Antoni J. Colom Cañellas:
La renovació educativa també du nom de dona
"El coneixement que tenim d’elles és irregular,
perquè, en general, l’estudi sobre les nostres mestres és encara primerenc,
malgrat algunes monografies que ja tenim a l’abast; en aquesta ocasió les
presentarem per ordre cronològic de naixement, de tal manera que les seves
vides confirmen no sols els valors de les seves aportacions sinó que a la
vegada es convertiran en figures de primera fila de gran part dels
esdeveniments educatius de caire renovador del segle XX."
"1.- PAULA ANTONIA CAÑELLAS ALBA
Mestra emblemàtica de la nostra primera renovació, va
néixer a Palma el 1874. Era filla de Bartomeu Cañellas, de Bunyola, i de
Catalina Alba, de Mancor de la Vall. Estudià a l’Escola Normal de la
congregació de monges de la Puresa de Maria, que aleshores era l’única que
existia a les Illes, ja que no fou fins al 1913 que s’instal·là a casa nostra
una Normal femenina ofi cial de l’Estat. Va demanar l’ingrés en aquest centre
als 13 anys, i va aconseguir el títol de mestra el 1889. El 1895 va obtenir a
Barcelona el títol de mestra superior. Aprovà les oposicions a mestra estatal
el 1898, i el seu primer destí va ser l’escoleta de Son Sardina; quatre anys
més tard, i també per oposició, aconseguí la plaça de mestra de pàrvuls a
l’escola número 2 de Palma, ubicada al carrer de Sans.
La seva gran aportació és que fou la propulsora de les
colònies escolars femenines, ja que va dirigir la primera experiència d’aquest
tipus el 1904, tasca aquesta que continuaria fi ns al 1920..."
"2.- ROSA ESTARÁS VALERÍ
Nascuda a Buenos Aires, Argentina, el 1893, fi lla
d’emigrants mallorquins, obtingué el títol de mestra a l’Escola Normal femenina
de la Puresa, el darrer any en què restà oberta, o sia, el 19125. Fou becada, juntament amb Josefa Bauça, per
l’Ajuntament de Palma, per tal d’assistir a la primera escola d’estiu que
organitzava Rosa Sensat a la seva Escola del Bosc a Montjuïc, Barcelona, on
s’assabentà del mètode Montessori, que després aplicaria per primera vegada a les Illes, a la seva escola de la barriada palmesana de
Santa Catalina. Juntament amb Paula Cañellas, donà una de les
conferències a l’acte pel qual s’inauguraria per part de l’Ajuntament de Palma
l’Institut Superior de la Dona. Va contreure matrimoni amb Miquel Jaume
Rosselló, nebot del diputat a les Corts de Madrid pel partit liberal Alexandre
Rosselló. Fou mestra de la graduada de Llevant, on coincidí amb Francesc
Rosselló –un dels nostres mestres freinetistes–, i era l’encarregada de la que
s’anomenava “escola fröebeliana”, que era la secció de pàrvuls de l’esmentat
centre escolar, on continuà aplicant el mètode Montessori..."
"3.- FRANCESCA CATANY MASCARÓ
Va néixer a Palma l’agost del 1894, filla de Baltasar, un
fuster de Llucmajor, i d’Isabel, de Palma, que fou on visqué la família. Inicià
els estudis de magisteri al centre de la Puresa, l’any 1909, i els acabà a
l’Escola Normal femenina el 1913, any en què la Normal passà a mans de l’Estat;
per tant, formà part de la primera promoció de mestres sortides de la nova
escola. En aquest centre tengué com a professores Conxa Majano, Rosa Roig,
Carmen Cascante i Mercedes Usúa.
El 1914 aconseguí el títol superior de magisteri amb
premi extraordinari, de tal manera que el curs 1915-1916 fou auxiliar de la
secció de lletres de la Normal de Palma. El 1918 aprovà les oposicions i
aconseguí plaça a Algaida, on es quedà dos cursos, ja que el 1920 fou destinada
a Sant Llorenç des Cardessar fi ns al 1925, en què es traslladà a Lloseta per
deu anys. El seu següent destí fou l’escola de les Finestres Verdes, a prop de
Son Ferriol. El curs en què s’havia iniciat la Guerra Civil fou mestra de
l’escola de pàrvuls número 2, a l’actual carrer de Sans de Palma, si bé l’any següent retornà a la seva anterior
escola. Fou també una de les mestres que més participaren en els
plans de renovació de la nostra inspecció..."
"...Amb motiu de la Guerra Civil fou depurada,
acusada de professar idees esquerranes, fer propaganda antireligiosa i ser
amiga de destacats comunistes (¿) com l’assassinat inspector Fernando Leal.
També fou acusada de pertànyer al partit radical socalista i, sobretot, d’haver
fet coeducació a la seva escola de les Finestres Verdes, de tal manera que en
el seu expedient consta el següent: “Ha adquirido,
además, varios libros pornográficos para uso de los niños, entre ellos ‘Canciones
infantiles’ recopiladas por María Rodrigo y Elenea Fortuny”. Com no podia ser d’altra forma, se li demanà la separació defi nitiva
del magisteri; de tota manera, en recusar tots els càrrecs li convalidaren
l’expulsió definitiva per un trasllat forçós dins les Balears i la
inhabilitació permanent per accedir a càrrecs directius."
"4.- MARGARIDA BORDOY SANSÓ
Va néixer a Palma el setembre del 1903, en el si d’una
família de classe mitjana; de fet, s’educà amb una tia seva –la tia Catalina–
que era mestra i que quan fou destinada a Son Servera s’endugué la neboda per
tal que anàs a la seva escola. Romangué en aquest poble del llevant mallorquí
fi ns al 1914, any en què els seus pares entraren d’amos a la possessió de Son
Garauet, a Llucmajor.
Després, seguí na Catalina al seu nou destí, a Felanitx,
on acabà els estudis primaris. Molt possiblement aquest tracte diari durant
tants anys amb la tia Catalina la impel·lí a estudiar magisteri. A la Normal
femenina de Palma es trobà amb les professores formades a l’Escola Superior del
Magisteri de Madrid, és a dir, Rosa Roig, Mercedes Usua, Concepción Majano,
professora de pedagogia que li causà un gran impacte; gràcies a ella conegué
Rousseau, Pestalozzi, Fröebel, Claparede… També Carmen Cascante, a la qual dedicà
una sentida nota obituària a El Dia. De totes elles va extreure els principis bàsics de la seva pedagogia:
el rebuig al llibre de text com a única font del saber, la necessitat de
l’aprenentatge directe de les coses, donar autonomia personal a les alumnes, la
creença en la bondat natural de l’infant, etc.
Tal fou l’impacte que li causà la Normal que li passà pel
cap la idea d’anar a estudiar a Madrid a l’Escola Superior de Magisteri per
arribar a ser, ella mateixa, professora de Normal; de tota manera, la despesa
que implicava viure a la capital i la inseguretat d’aprovar l’examen d’ingrés
s’imposaren sobre els seus primers desitjos. Així, doncs, la seva primera
experiència professional foren cinc mesos com a mestra interina a l’Alqueria
Blanca, al municipi de Santanyi. Aprovades les oposicions el 1927, fou
destinada a l’escola de San Bartolomé de Pinarés, poblet d’Àvila, a la qual no
renuncià, malgrat la distància, les despeses i les dificultats per venir a
Mallorca a veure la família. La seva vocació estigué per damunt de tot, de tal
manera que va fer allà una estada de més de dos anys, on per cert es trobà amb
un ajuntament que li facilità tot el material didàctic que desitjà. A la fi ,
el 1930, retornaria a l’Illa com a mestra de Pòrtol, a Marratxi, on es casaria
amb un mestre al qual ja ens hem referit, Francesc Rosselló Gil..."
"...No tengué cap tipus de problema el 1936, de tal
manera que va continuar a la seva escola fins que el 1954 passà a l’escola de
Santa Isabel, de la qual fou directora entre el 1956 i el 1962. A partir
d’aquí, la seva vida professional va paral·lela a la del seu home, és a dir, al
Col·legi Pare Vives, de Son Canals, fins que ho tancaren; després, al Vivero
per un any, i fi nalment i de bell nou, a Santa Isabel, fins que es jubilà
l’any 1973."
"5.- MARIA MAYOL I COLOM
 |
| Maria Mayol |
La figura de Maria Mayol i Colom és un cas prou
interessant en el si de la fenomenologia educativa de la nostra Illa, ja que en
ella es coordina l’obra d’una intel·lectual, d’una feminista, d’una educadora
i, en sobremanera, d’una dinamitzadora de la vida social i cultural; tot plegat
representa un fenomen com a mínim diferent de qualsevol altre personatge de la
nostra història educativa; a més, i per tot el que hem dit, Maria Mayol és
protagonista i un clar exemple d’educadora no formal, malgrat que fos, per uns
anys, professora d’institut. D’altra banda, se’ns presenta com una dona que
s’integrà en els moviments socials del seu moment, ja que fou un element actiu,
i des d’un principi, de l’Associació per la
Cultura de Mallorca, i mantingué contacte amb el més
avançat de la intel·lectualitat mallorquina; a la vegada, i com a consequència
de tot el que hem dit, podem veure en ella una víctima més de la desfeta del
1936, i un exemple d’una vida activa i dinàmica truncada per l’exili.
Maria Mayol va néixer a Sóller el 1883, quan ja la
família havia emigrat a França, on ben prest també es traslladà. Sabem que allà
estudià Filologia Francesa a la Universitat de Bordeus, i que molt possiblement
a causa de l’inici de la Primera Gran Guerra retornà a Sóller. De bell nou
entre nosaltres, estudià a Palma el peritatge mercantil a l’Escola de Comerç,
estudis que va concloure el 1921; a la vegada, inicià una carrera literària
dins els postulats esteticistes de l’Escola Mallorquina, tot entrant en
contacte amb els seus principals representants..."
"La seva obra cabdal fou la creació, el març del
1926, d’El Foment de Cultura de la Dona
i la Biblioteca de cultura popular,
que als anys trenta prestava uns 2.500 llibres anuals..."
ALGUNES EVIDÈNCIES GENERALS
Aquestes mínimes notes ens donen peu per evidenciar que
gràcies a la dona a Mallorca es van fer possible com a mínim els següents
aspectes, la importància dels quals crec que no ofereix cap dubte:
- protagonitzar en primera línia de qualitat tasques de
formació tant en el sistema formal com en el no formal d’educació.
En conseqüència:
- desenvoluparen un treball de formació extraescolar que
permeté arribar a àmbits més amplis que no sols l’escolar.
- coadjuvaren a gestionar l’estructura de formació
professional més important de les Illes, és a dir, el Museu Pedagògic provincial. A més, gràcies a elles
s’aconseguí:
- Instituir públicament el paper intel·lectual de la dona
a la societat mallorquina, mitjançant la seva participació pública en discursos
i inauguracions i formant part d’organismes culturals i polítics.
- Gaudir de càrrecs de confiança al costat de l’inspector
en cap.
- Viatjar per Europa per tal d’assabentar-se dels darrers
corrents pedagògics.
- Atendre de forma permanent la seva formació
professional amb nous estudis i experiències.
- Fer possible el fet de les colònies escolars femenines,
ja el 1904, i convertir aquesta pràctica en una realitat fi ns i tot en temps
de la guerra (fi ns al 1938).
- Implicar les institucions oficials en aquest fet.
- Introduir i practicar el mètode Montessori per primera
vegada a l’Illa en una data tan primerenca com el 1914.
- Fer intents de dur a terme la coeducació, en temps de
la República.
-Desenvolupar, a partir de la dècada dels anys deu, la
pràctica educativa d’una escola d’elit, com la ILE, a les escoletes de
Mallorca, practicant aleshores les excursions i sortides escolars,
l’ensenyament intuïtiu i pràctic, i l’activisme escolar, tot adaptant-se als
interessos de les nines.
- Desenvolupar el sentit social i estètic de l’educació
mitjançat la lectura i el teatre.
Com es veu, no sols protagonitzaren el moviment de
renovació educativa a casa nostra, sinó que a la vegada foren capdavanteres en
moltes de les seves manifestacions.
Finalment, cal dir que s’implicaren en la renovació
educativa des de qualsevol punt del panorama ideològic del moment, des del
catolicisme més fervent fins al socialisme, passant pel nacionalisme
d’esquerres, la qual cosa va fer que el 1936 patissin la repressió igual que
els seus companys mestres. En definitiva, no es pot estudiar la renovació
educativa a Mallorca sense tenir present el paper desenvolupat per les nostres
mestres, puix que varen protagonitzar aportacions que sense el seu concurs
possiblement s’haguessin conegut molt més tard."
Autor de "El Banyalbufar que he conegut" que ens ofereix una
mirada retrospectiva, però alhora apassionada, d’un segle de vida del poble. Un
llibre, sense dubte, per a ser llegit amb calma, assaborint-ne els detalls i
mirant el passat amb els ulls oberts al futur.
