Manuel Bartolomé Cossío (Haro, la Rioja, 22 febrer 1857 - Collado Mitjà, Madrid, 2 de setembre de 1935), va ser un pedagog krausista espanyol i historiador de l'art. Dins de la Institució Lliure d'Ensenyament, va ser fillol i alumne favorit de Francisco Giner dels Rius i el seu inseparable company i el seu successor.
.JPG)
Director
del Museu Pedagògic Nacional i
president de les
Missions Pedagògiques, va ser potser "la figura més eminent de la pedagogia espanyola en el període de 1882-1935", any de la seva mort.En fundar-se la Institució Lliure d'Ensenyament el 29 d'octubre de 1876, Cossío va ser un dels seus primers alumnes. Aquest any, el 6 de novembre va morir la seva mare, Natalia Cossío, i el jove institucionista va desaparèixer sobtadament de Madrid creant un malentès que trigaria temps a aclarir-se. La mort de la seva única germana poc temps després va reclamar a Cossío a un lliurament absolut al projecte de la ILE, on aviat s'integraria com a professor auxiliar primer i més tard, com a mestre de primària. Entre l'estiu de 1877 i novembre de 1879 (data de la seva marxa a Bolonya), Cossío i Giner varen entaular una intensa relació. Després d'aconseguir el seu doctorat de Filosofia i Lletres, Cossío va ser enviat per Giner al Col·legi de Sant Climent de Bolonya, on abans ja havia estat el seu germà Hermenegildo Giner dels Rius.
El 1883 va guanyar per oposició la direcció del Museu Pedagògic de Primer Ensenyament, després anomenat Museu Pedagògic Nacional, fundat l'any anterior, en el qual romandria fins a la seva jubilació en 1929. A la seva concepció dinàmica d'aquesta institució es deuen les iniciatives de biblioteques i material escolar circulants o les colònies escolars de vacances.
En 1885 va visitar la germana
Institució d'Ensenyament fundada per Guillem Cifre
de Colonya a Pollença (Mallorca). Aquest mateix any, després
d'assistir al curs de Metafísica
de Nicolás Salmerón a la Universitat Central,
es doctora en Filosofia i Lletres.
En 1886 Cossío va viatjar comissionat pel Govern per visitar els principals establiments escolars de França, Bèlgica, Holanda i Gran Bretanya; el van acompanyar Giner dels Rius i un grup d'alumnes de la ILE. Aquest any va concloure la seva Història de la pintura espanyola, que no veuria la llum fins temps després.
En 1886 Cossío va viatjar comissionat pel Govern per visitar els principals establiments escolars de França, Bèlgica, Holanda i Gran Bretanya; el van acompanyar Giner dels Rius i un grup d'alumnes de la ILE. Aquest any va concloure la seva Història de la pintura espanyola, que no veuria la llum fins temps després.
En 1887 el Museu Pedagògic Nacional
va inaugurar les primeres
colònies escolars a San Vicente de la Barquera
(Cantàbria). En aquest mateix any
es va nomenar a Cossío
professor de l'Escola d'Estudis
Superiors de l'Ateneu de Madrid.
En 1891 va
obtenir el títol de doctor
en Filosofia i Lletres.
El 1901 es va encarregar a Cossío la càtedra de Pedagogia General del Museu Pedagògic Nacional. El 1904 va rebre els nomenaments de catedràtic numerari de Pedagogia Superior del Doctorat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Madrid i delegat d'Espanya en el Congrés Internacional d'Educació de Sant Lluís (Estats Units). En 1905 pronunciaria a Bilbao una important conferència sobre "El mestre, l'escola i el material d'ensenyament", que va establir les bases d'una renovació de l'escola a Espanya.
En 1926 durant la celebració del cinquantenari de la Institució Lliure d'Ensenyament, Cossío que havia estat nomenat conseller d'Instrucció Pública cinc anys abans, va escriure (sense signar) el programa pedagògic de la institució. Finalment 1929 es va jubilar i en homenatge, els seus deixebles van publicar el llibre De la seva jornada, amb una recopilació dels seus escrits. El 20 de març de 1930 es va va nomenar director honorari del Museu Pedagògic Nacional.
En aquell any Cossío va emmalaltir de i l'any següent es va traslladar a Ginebra (Suïssa) per seguir un tractament mèdic, tornant a Espanya quan es va proclamar la República, però al juny va tornar a Ginebra. No obstant això en aquesta època (1931), el vell mestre va veure fer-se realitat el vell somni que Giner i ell mateix portaven madurat al llarg de gairebé mig segle: la posada en marxa de les Missions Pedagògiques, del patronat el Govern li nomenaria president el 29 de maig; i al juny és triat diputat a les Corts Generals Constituents per la conjunció republicà-socialista, però no pot prendre possessió del seu càrrec per la seva avançada edat i malaltia.
Va passar l'estiu de 1932 malalt a Collado Mitjà (Madrid). En 1934 es nomena a Cossío, sense consultar, "Ciutadà d'Honor" de la República. Va morir a les dues de la matinada del 2 de setembre de 1935 i l'endemà, després del seu trasllat a Madrid, va ser enterrat en el Cementiri civil de l'Est i en la mateixa sepultura que Julián Sanz del Río, Francisco Giner dels Rius, Fernando de Castro i Pajares i Gumersindo d'Azcárate.
El 1901 es va encarregar a Cossío la càtedra de Pedagogia General del Museu Pedagògic Nacional. El 1904 va rebre els nomenaments de catedràtic numerari de Pedagogia Superior del Doctorat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Madrid i delegat d'Espanya en el Congrés Internacional d'Educació de Sant Lluís (Estats Units). En 1905 pronunciaria a Bilbao una important conferència sobre "El mestre, l'escola i el material d'ensenyament", que va establir les bases d'una renovació de l'escola a Espanya.
En 1926 durant la celebració del cinquantenari de la Institució Lliure d'Ensenyament, Cossío que havia estat nomenat conseller d'Instrucció Pública cinc anys abans, va escriure (sense signar) el programa pedagògic de la institució. Finalment 1929 es va jubilar i en homenatge, els seus deixebles van publicar el llibre De la seva jornada, amb una recopilació dels seus escrits. El 20 de març de 1930 es va va nomenar director honorari del Museu Pedagògic Nacional.
En aquell any Cossío va emmalaltir de i l'any següent es va traslladar a Ginebra (Suïssa) per seguir un tractament mèdic, tornant a Espanya quan es va proclamar la República, però al juny va tornar a Ginebra. No obstant això en aquesta època (1931), el vell mestre va veure fer-se realitat el vell somni que Giner i ell mateix portaven madurat al llarg de gairebé mig segle: la posada en marxa de les Missions Pedagògiques, del patronat el Govern li nomenaria president el 29 de maig; i al juny és triat diputat a les Corts Generals Constituents per la conjunció republicà-socialista, però no pot prendre possessió del seu càrrec per la seva avançada edat i malaltia.
Va passar l'estiu de 1932 malalt a Collado Mitjà (Madrid). En 1934 es nomena a Cossío, sense consultar, "Ciutadà d'Honor" de la República. Va morir a les dues de la matinada del 2 de setembre de 1935 i l'endemà, després del seu trasllat a Madrid, va ser enterrat en el Cementiri civil de l'Est i en la mateixa sepultura que Julián Sanz del Río, Francisco Giner dels Rius, Fernando de Castro i Pajares i Gumersindo d'Azcárate.
De
la inabastable
tasca desenvolupada per Bartolomé Cossío, obria
d'enumerar, com a orientació, algunes de les reformes -de diferent
envergadura i repercusión-
que es van fer realitat gràcies a la seva obstinació:
· El 1883, igualtat econòmica per
a mestres i mestres,
avançant a la resta d'Europa.
· El 1886, intent de portar els pressupostos de l'Estat les consignacions de l'ensenyament primari i la creació d'un ministeri específic d'Instrucció Pública (que no es va aconseguir fins a 1900 i 1901, respectivament).
· En 1887: creació de les colònies escolars de vacances.
· En 1907: creació d'una Junta per al Foment de l'Educació nacional, paral·lela a la Junta per a Ampliació d'Estudis (que va degenerar en organisme burocràtic). Aquest mateix any, creació d'un grau normal per inspectors i professors normals, que l'original plantejament, efectiu i modest, pas a esdevenir una ampul·losa Escola Superior del Magisteri, inaugurada el 1909.
· El 1911, plantejament d'una Direcció General de Primer Ensenyament, que es va crear inicialment amb caràcter tècnic i es va convertir després en un càrrec polític.
· Orientació de les Missions pedagògiques des del seu plantejament inicial fins a la seva materialització en 1932.
· A més de l'organització de nombrosos cursos de perfeccionament per al magisteri, i projectes de millora del material escolar, de les biblioteques i edificis per a l'educació.
· El 1886, intent de portar els pressupostos de l'Estat les consignacions de l'ensenyament primari i la creació d'un ministeri específic d'Instrucció Pública (que no es va aconseguir fins a 1900 i 1901, respectivament).
· En 1887: creació de les colònies escolars de vacances.
· En 1907: creació d'una Junta per al Foment de l'Educació nacional, paral·lela a la Junta per a Ampliació d'Estudis (que va degenerar en organisme burocràtic). Aquest mateix any, creació d'un grau normal per inspectors i professors normals, que l'original plantejament, efectiu i modest, pas a esdevenir una ampul·losa Escola Superior del Magisteri, inaugurada el 1909.
· El 1911, plantejament d'una Direcció General de Primer Ensenyament, que es va crear inicialment amb caràcter tècnic i es va convertir després en un càrrec polític.
· Orientació de les Missions pedagògiques des del seu plantejament inicial fins a la seva materialització en 1932.
· A més de l'organització de nombrosos cursos de perfeccionament per al magisteri, i projectes de millora del material escolar, de les biblioteques i edificis per a l'educació.
La frase: "... dels meves deixebles he après
més ...que dels meus mestres."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada