L'EDUCACIÓ EN TEMPS DE LA II REPÚBLICA

"Tu saps molt poc de mi. ... 

Fa poc temps que he tornat de l'exili. He viscut 20 anys a un país d'Amèrica del Sud. M'haurien assassinat si no hagués partit o m'haurien tancat a la presó fins que m'hi hagués podrit. He tornat perquè m'ofegava d'enyorament, tot i que allí tenc enterrada la meva mare que volgué partir amb mi." (G. Janer Manila ho conta a "L'Escola en la Memòria"). 

 

La Segona República va lluitar per esvair l'estat deplorable de l'educació en el nostre país. 

Les taxes d'analfabetisme eren superiors al 50 % i aquesta prioritat va ser la principal. 

Al mateix temps volgueren implantar una escola general única, coeducativa i laica, que utilitzés mètodes de la pedagogia moderna. 

 

Implantaren un nou pla d'estudis de magisteri, anomenat "Pla Professional" que consistia en un accés a partir del batxillerat de set anys, tres cursos d'estudis basats en la pedagogia i la didàctica i un curs de pràctiques.

La construcció de nous edificis escolars fou un altre repte republicà. Encara que principalment feren escoles d'ensenyament primari també realitzaren alguns instituts com els d'Inca i Felanitx. Els plans d'estendre les escoles per tots els indrets de les nostres illes va iniciar-se el mateix any 1931. Es construïren escoles a Palma i a diferents pobles de totes les illes.

 Les colònies escolars s'incrementaren i possibilitaren que nins i nenes gaudissin durant l'estiu d'un mes a llocs al costat del mar on recobrar la salut necessària.

Tot aquest projecte va esdevenir somni perquè una gran explosió va ocórrer l'any 1936. Les escoles es convertiren en casernes i els mestres republicans foren empresonats o assassinats. 

Vegeu "Les escoles de les Illes en temps de la II República"