PERSONATGE: LORENZO LUZURIAGA

Els personatges de la II Repúblic
PROJECTE VERKAMI

Lorenzo Luzuriaga Medina (Valdepeñas, provincia de Ciudad Real, 29 de octubre de 1889 - Buenos Aires, 1959), pedagog.
Fill, germà i nebot de mestres - "no es pot demanar més pedagogia", va escriure-, quan va morir el seu pare, un mestre nacional, es va instal·lar amb la seva mare a Aravaca (Madrid), on va concloure els estudis primaris que havia iniciat a Valdepeñas . Va estudiar Magisteri a Madrid, on assistia el 1908 com a alumne lliure a l'aula de Francisco Giner de los Rios al casal del carrer de Sant Bernat, i a l'Escola Superior de Magisteri (creada el 1909), situada al carrer Montalbán, on va tenir per professor a José Ortega i Gasset, que complia la funció de formar els professors de les Escola Normals i als Inspectors d'Ensenyament Primari, títol que també va obtenir Luzuriaga.  
Va entrar així en contacte amb la tercera fase del Institucionismo, amb la creació en 1907 de la Junta d'Ampliació d'Estudis (JAE), el secretari era un altre ciudarrealeño, José Castillejo, la Residència d'Estudiants a 1910 i l'Institut Escola a 1918. Va fer amistat també amb Manuel Bartolomé Cossío, en el Museu Pedagògic Nacional on va col·laborar. Fou alumne i mestre de la Institució Lliure d'Ensenyament. En 1913 la Junta d'Ampliació d'Estudis li va concedir una beca per estudiar a Alemanya; allí va estar dos anys a les universitats de Marburg, Jena i Berlín. Al seu retorn es va incorporar a la Lliga d'Educació Política afavorida per José Ortega i Gasset i Manuel Azaña i a l'Escola Nova de Núñez d'Arenas. 
Va ser l'artífex del programa educatiu del PSOE, partit al qual estava afiliat. Li van designar inspector agregat al Museu Pedagògic de Madrid i cap de publicacions de l'entitat. Va col·laborar en la revista del Noucentisme o Generació del 14 Espanya, en el Butlletí de la ILE, a El Socialista i, entre 1917 i 1921, al diari El Sol, en una secció que apareixia els dilluns sota el títol de "Pedagogia i Instrucció pública ". En 1922 va fundar la Revista de Pedagogia, fonamental en la disciplina durant la preguerra civil. Durant la segona República va ser catedràtic de pedagogia a la Facultat de Filosofia i Lletres de Madrid i es va exiliar a Gran Bretanya i l'Argentina després de la Guerra Civil Espanyola.

Lectura recomanada: Ideas para una reforma constitucional de la educación pública 
  
PARTICIPA EN EL PROJECTE:
Projecte "Les escoles de les Illes Balears en temps de la II República"