diumenge, 9 de novembre de 2014

L'ENSENYAMENT A MALLORCA FINS LA II REPÚBLICA: ELS CAS DE MARRATXÍ

EVOLUCIÓ DE L'ENSENYAMENT A MALLORCA FINS LA II REPÚBLICA GRÀCIES A LA I.L.E.: LES ESCOLES DE MARRATXI EN TEMPS DE LA II REPÚBLICA

  • La "Institución Libre de Enseñanza": promotors, ideari i realitzacions
  • La ILE a Mallorca (segle XIX): principals personatges i realitzacions
  • La ILE a Mallorca (a principis del segle XX): principals personatges i realitzacions
  • La ILE a Mallorca en temps de la II República. Les Escoles de Marratxí en temps de la II República
  • Què queda de tot això?
1. La "Institución Libre de Enseñanza" fou creada en 1876 per un grup de catedràtics separats de la Universidad Central de Madrid, entre els que hi havia Francisco Giner de los Ríos, Gumersindo de Azcárate i Nicolás Salmerón, per defensar la llibertat de càtedra i negar-se a ajustar els seus ensenyaments a qualsevol dogma oficial en matèria religiosa, política o moral.

Inspirada en la filosofia de Karl Christian Friedrich Krause (krausisme) tingué una especial influència a l'Espanya de finals del segle XIX.

Va desenvolupar la seva labor educativa al marge de l'estat creant un establiment educatiu privat laic, que va començar en primer lloc per l'ensenyament universitari i després es va estendre a l'educació primària i secundària.

A partir de 1881 van començar a ensenyar a la institució professors formats en ella, com Manuel Bartolomé Cossío (que succeirà a Giner al capdavant de la Institució). La seva labor va consolidar el projecte, de manera que des de 1876 fins a la guerra civil de 1936 es va convertir un centre de referència pedagògica.


2. Què proposava la ILE en educació?

Educació laica, coeducativa, integral, intel·lectual, artística i moral. Una reforma educativa feta amb participació de pares, professorat, alumnat, societat i Estat. Una metodologia basada en la activitat i un procés únic (escola única) de parvulari a la universitat.

El seu principi: "educar per a la comunitat".

3. Realitzacions pràctiques:
  • Colònies escolars
  • Escola d'Estudis Superiors de Magisteri
  • Museu Pedagògic
  • Junta d'ampliació d'estudis
  • Residència d'Estudiants
  • L'Institut-Escola

4. Allò més important és la influència que va tenir la ILE en les polítiques educatives progressistes d'España, sobretot durant la II República.

La Constitució republicana (II República) proclamava l'escola única, la gratuïtat i obligatorietat a primària, la llibertat de càtedra i la laicitat de l'ensenyament. Entre els aspectes més remarcables que s'introduïren durant la II República poden destacar:

  1. Establiment d'ajudes o beques per a l'estudi.

  2. Establiment de la coeducació.
  3. Regulació del bilingüisme.
  4. Supressió de l'obligatorietat de la religió a l'escola.
  5. Reforma de la formació inicial dels docents.
  6. Regulació de la inspecció.
  7. Les Missions Pedagògiques


5. La ILE a Mallorca (segle XIX): principals personatges i realitzacions

Guillem Cifre de Colonya (1852-1908) fou el primer mallorquí institucionista a Mallorca perquè estudià amb el fundador de la ILE Francisco Giner de los Rios i fou professor del primer centre d'aquesta institució a Madrid. Quan va tornar a Pollença va creà (1879) la primera escola institucionista a Mallorca: Institució d'Ensenyament de Pollença. També creà una caixa d'estalvis lligada a la mateixa idea. Aquesta és la Caixa de Pollença encara avui present a Mallorca.

Alexandre Rosselló i Mateu Obrador són dos institucionistes que promogueren la creació de l'Escola Mercantil (1880) després anomenada "Institució Mallorquina d'Ensenyança".

El mateix Alexandre Rosselló, des de la Diputació Provincial, de la que fou president proposà i financià la realització de les primeres colònies escolars de Mallorca. La primera, dirigida pel mestre Miquel Porcel, es realitza en el Port de Sóller, l'any 1893. La seva realització es perllongà fins a la Guerra Civil de 1936.

6. La ILE a Mallorca (segle XX): principals personatges i realitzacions

El mateix Alexandre Rosselló conjuntament amb el batle de Palma LLuís Alemany aconseguiren la creació de la primera Escola Graduada de Palma (1912) que era la primera de Mallorca.

L'any 1917 s'inauguraren els edificis escolars de l'Institut de Segon Ensenyament, l'Escola de Comerç, l'Escola d'Arts i Oficis i l'Escola Pràctica annexa a l'Escola Normal.

7. A principis del segle XX apareix una figura cabdal en la renovació educativa que havia rebut una influència notable de la ILE: Joan Capó Valls de Padrines, mestre i inspector.


Entre les realitzacions principals que es deuen a n'aquest inspector podem assenyalar:

Creació del Museu Pedagògic Provincial (1919)
La Colònia Escolar Provincial
Transformació de les escoles d'adults en escoles populars
Promotor de la Magna Assemblea de batles de les Illes (10 de juny de 1926) per tal de sol·licitar la creació d'edificis escolars a tots els municipis illencs.


Conseqüència d'aquesta iniciativa el govern va facilitar la creació de nombrosos edificis escolars, especialment a pobles de Mallorca.

8. A partir d'aquesta reunió el consistori marratxiner, encapçalat pel seu batlle Bartomeu Ramis Vidal, posa fil a l’agulla i decideix emprendre la construcció de nous edificis escolars totes elles inaugurades dia 17 de novembre de 1929.





 Escola de  es Pla de na Tesa


 




 Escola de Pòrtol






 Escola de sa Cabaneta






 Escola de  Es Pont d'Inca




9. La ILE a Mallorca en temps de la II República

La gent surt al carrer i es concentra les places i front als edificis municipals.
Palma i molts de pobles continuen construint edificis escolars.
És un temps de gran il·lusió pel magisteri que veu en la República en seu gran benefactor.

L'escola unitària de Pòrtol es converteix en una escola graduada. Les demés no es toquen.

 



10. Els mestres de Marratxí també foren sancionats:
 
Maria Castelló..... Trasllat provisional
Miquel Arrom......  Trasllat
Ataulfo del Hoyo.. Excedent forçós
Josefa Pérez.......  Trasllat provisional
Joan Salom........  Suspensió de sou i trasllat
Margarita Rullán.. Suspesa
Albert Castell......  Trasllat provisional
Maciana Mas.......  Jubilació
Luís de la Fuente.  Trasllat provisional
Miquel Tauler...... Trasllat provisional
Ramon Tomàs..... Suspès de sou i traslladat

11. Què queda de tot això?

Després de la II República, cau tot aquest projecte educatiu. Els mestres, homes i dones són experimentats: 56 són separats de l'ofici, 99 castigats amb canvi de destí fora de l'illa i 155 sancionats amb penes menys importants.

Sobretot es va perdre la il·lusió per fer escola. Durant anys ens robaren el passat, el present i el futur. No sabíem qui érem ni si teníem una llengua i una cultura pròpies. Potser perderen algunes coses que mai hem pogut recuperar.
 
Però algunes queden en la Memòria.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada