 |
| Diario de Mallorca 22 d'abril |
Segueix un esquema que perdurarà amb
les construccions del temps de la República i que es detecta a
altres escoles com Bunyola o Sencelles. Es distribueix a l'entorn
d'un pati central obert que dóna gran amplitud al conjunt i permet
la il·luminació natural i l'aireig que tant es demanava a l'època.
Promotor: Doctor Antoni Monjo, el
qual, a més de regalar el solar, va bestreure els diners fins el
total acabament de l'obra. Construcció (1928 - 1930). El mestre de
picapedrers va esser n'Esteve Mas, "Porxeró".
L'Escola de Baix, també coneguda amb
el nom d’Apol·lònia Monjo, va ser inaugurada el 27 de setembre de
1928, però la inauguració oficial, com a graduada, tengué lloc
l'any següent. S'aprofità la venguda a Mallorca del dictador Primo
de Rivera i l'infant Jaime de Borbón, amb motiu del setè centenari
de la conquesta de l'illa per part de Jaume I.
Com hem dit aquesta primera escola
construïda a Maria de la Salut era una graduada de nins. En principi
no se’n preveia una de nines, ja que, com a altres pobles, a Maria
de la Salut s'hi havien establert les monges de la Caritat i en el
seu convent havien creat una escola de pàrvuls i una de nines.
Emperò, ja durant la dictadura de Primo de Rivera, les altíssimes
taxes d'analfabetisme provocaren un revulsiu.
En nou aspecte que cal tenir en compte
és que l’any 1930 es va concedir al metge Monjo la subvenció de
30.000 pessetes per l’edifici construït com a escola de nins.
Aquest fet suposava que el metge Monjo
recuperava part del que havia gastat en la construcció de l'Escola
de Baix. Per això es realitzà una nova planificació. L'Escola de
Baix passaria a graduada de nines i se'n construiria una altra de més
gran, on passarien els nins.
El 2 de març de 1932, en presència
de l'inspector d'ensenyament primari Fernando Leal Crespo, d'Antoni
Lluc Monjo, inspector de sanitat, Jaume Ginard Mestre, Jeroni Florit
i Àngel Madrigal Gómez, es va comprar la finca de Son Elionor a les
Penyes de sa Raval.
Per Ordre ministerial del 6 de març
de 1933 es concedia al metge Monjo una subvenció de 50.000 pts. per
a la construcció d'una escola de cinc seccions i una de pàrvuls.
L'11 de juny de 1932 se signà el
contracte entre el metge Monjo i l'Ajuntament per a la construcció
de la nova escola. L'Ajuntament havia comprat el solar a Son Elionor.
Es comprometia a aportar les pedres grosses i petites, així com la
grava i l'aigua. Tots els altres materials anirien a càrrec del
metge. Curiosament, quan el contracte es va sotmetre a votació hi
hagué empat i hagué de decidir el vot de qualitat del batle.
Quan es va construir l'Escola de Dalt,
la primera, la de Baix, es va transformar en escola de nines. El nou
edifici fou realitzat per l'arquitecte Guillem Forteza i construït
durant la II República. El pati entorn al qual es distribueixen les
aules, així com el porxo d'entrada són molt més austers que els
que hi ha a les escoles de les nines; segurament l'arquitecte va
fer predominar-hi la funcionalitat de l'edifici, prova d'això són
els amples finestrals que proporcionen llum natural a les aules.
Especialment destacable és la part
del darrere on s'aconsegueix salvar el desnivell entre ambdós
carrers, mitjançant un joc d'escales que possibilita l’addició
d'una ala d'aules a la part més inferior, es remata tot amb el pati
a nivell de carrer.
